dissabte, 1 de novembre del 2008

"La casa no es una escuela."

Fa uns dies vaig trobar al diari una notícia que tenia com a títol "la casa no es una escuela", explicava que més de 400 famílies reclamen tenir la possibilitat d'educar als seus fills a casa i coma contra, la gran majoria d'espanya defensa que la convivència entre els nens es una manera impossible de substituir.










Familia espanyola que
educa als seus quatre
fills a casa.




Es possible aprendre a casa tot el que s'ensenya a l'escola? Pot un pare i una mare substituir als mestres en l'evaluació dels seus propies fills?

A espanya l'escolarització és obligatòria. Els que estan a favor de l'escolarització a casa defenden que pot donar una atenció molt més personalitzada a cada nen. Els que estan en contra d'això diuen aquesta manera no hi haurà socialització amb altres nens, amb la diversitat que trobem a les escoles (edats diferents, cultures diversesm gent amb discapacitats, d'altres països...), per no parlar de que cap pare es competent en totes les disciplines.

Amb la desescolarització el que estan fent és sobreprotegir al nen, el nen ha de caure al pati, discutir amb els companys, etc. i una familia no pot substituir als companys de clase i al professor. La institució escolar contribueixa que els estudiants aprenguin a viure junts, a respectar-se, a ser solidaris, a construir els seus propis valors. L'educació a casa perd la posibilitat d'aprendre aquests valors enriquidors.

La frase que caldria fer comprendre a les persones que estan a favor de la descolarització dels nens és: No es el mateix saber que saber ensenyar.


http://www.elpais.com/encuestas/resultados.html.
Deixo el link d'una enquesta que està fent el país: ¿Habría que regular la educación en el hogar?


Andrea.